Dia trist, dia per a esciure...

Serà avui el retorn definitiu al blog?

No ho sé, espere que si...

La veritat és que en metroflog i fotolog triunfava més, i era segui

dora habitual...

Serà que he canviat de vida... o que m'ha canviat la vida...

I avui és un dia d'eixos que et canvia, d'un dia per a un altre, sense tu voler-ho, sense que pugues fer res per evitar-ho...

La vida de l'estudiant sols te una direcció amb predominància absoluta (si vols ser algo en la vida clar), i és traure el màxim rendiment a la carrera, sense mirar en

rere i sent una mica egoista.

De vegades tenim que pendre decissions dures, i per molt que ens pese, asumir-les.

Jo avui he d'asumir que una persona molt especial ha marxat, pel seu bé, i que tornarà, però per a replegar el que es deixa (i no és precisament la seua amiga)...

Sols 2 mesos de convivència, però molts d'amistat ( i els que ens queden)

;)

Ens tocarà fer una visiteta a aquest trotamons...

qui sap si a Àvila, a Zamora o a Viana do Bolo...

Per una altra part, recordar que avui JSPV-Onda organitza una concentració per salvar a Nemat Safavi. Serà en la Font de Dins, a les 19:30 h.

Assistiran mitjans de comunicació així que esperem que recolzeu l'acte (avui no som nosaltres qui us esperem, sinò Nemat).

És indignant la situació en que es troba aquest xic i totes les persones homosexuals d'Iran i resta de països on l'homosexualitat és condenada a pena de mort, o a qualsevol mena de discriminació.

Vivim en ple segle XXI senyors! Deuríem de tindre ja certa capacitat racional per a deixar a part les religions (origen de moltíssimes guerres i injustícies socials...) i viure amb cordialitat els uns amb els altres.

[i alguna cosa més]

Holaaa!!!

A partir d'avui aquest blog passe a ser una mica més personal.

Pot ser hem motive a actualitzar més a sovint i comentar tot tipus de noticies, pensaments impurs i d'altres ocurrències que se'm passen pel cap...

I l'ocurrència d'avui és que s'acava el curs, 2on de Ciències Ambientals ha

volat.

Literalment, ha volat, propulsat a velocitats infinites, tant infinites que quasi no me n'he adonat de com passen 10 mesos.

10 mesos increíbles, probablement els més condensats i intensos de la meua vida fins al moment.

10 mesos en els que s'ha acavat certa relació però que n'han com

ençat d'altres; en els que he passat setmanes senceres de festa i d'altres estudiant fins la locura; noves biblioteques, nous llibres, professors fantàstics com Juan Sànchez i d'altres no r

ecomanable

s com el Sr. Rufino Mateo (ens vorem a setembre ¬¬ ); noves etapes com la reaparició de joves socialistes i la resposta per part del Bloc i el PP reformant-se ells també, em pareix genial (Roc saps que te vuic moltíssim ;) ) i el que més m'agrada és que no e

ns dediquem a insultar-nos i tirar-nos draps bruts els uns als altres. Ens respetem, i seria genial que nosaltres els joves marcarem una diferència, un punt d'inflexió en la política en un futur. Deixar els beneficis propis (perque, més o menys, tots els busquen) a un costat i dedicar-nos a

millorar la ciutadania col·laborant JUNTS (dreta, centre, esquerra i apolítics ) i aportant cadascú el millor que te.

Però al lio, amb un curs menys i una benvinguda als 20, amb el que hem que

de és amb tota la gent que he conegut aquest curs i amb els que he viscut. C

adascú m'ha aportat una mica d'ells, ja siga un bon record, un somriure, una llàgrima, una acceleració al pols,...

A tots i totes vosaltres, sobretot als meus xics i xiques ERASMUS i SENECA, als que probablement no torne a vore en molt de temps... Gràcies per cad

a moment viscut amb vosaltres :)

Ahi van uns quants:

Diego, Sara Micó, Tàlia, Alba,

Alex Ramirez, Edu, Rebeca, Alessia, Will, Alessandro,Simona, Hèléne, Marion, Sandro, Caterina, Sheila, Osky, Nicola, Sara Russo, Francesco, Stefano, Irene, Lorenzo, Mary, David Cox, Martha, Cesar, Thea, Corinha, Richard,Dorotheé, Sean,Vittorio, Veronica, Paloma,

David, Fidel, Pere, Ruben, David Sanchez, Juanjo, Marcos, Grisela,

David López, Marce, Victor, Dani, Pedro, Paco, Carmen Gabaldón, Angel,

Ivan, Pepe, Raul, Jose, Maria, Dele, Cento, Cristina Llopis, Raul Gutierrez, Arantxa, Isa, Lorena, Victor, Cristian, Sonia, Alvaro Topy, Joan, Fernand

o, Santi, Ferr

an, Berta, Diego, Carlos, Dario, Enric, Gema, Lucas, Joseba...

i els pubs Aguacates, Tucán i Nikanna :)

i el Pubblic!!! jeje

VERGONYÓS

Segons la última actualització d'aquest blog, el passat mes d'Abril JSPV-Onda vam pujar a l'ermita dsel Salvador a netejar la zona del pinar.

Bé, passat un mes aproximadament açò és el que es troba al passejar-se per allí:

Fem, fem i més fem!!

Entre la diversitat de les deixalles podem trobar radiadors, fundes i alfombres de cotxe, matalàs, bidons, ordenadors...

De segur que l'ecoparc enveje a l'ermita del Salvador, o al Pantano del Sitjar (al que li dedicaré una actualització pronte).

N'estic farta de la gent que conscient del que estan fent no s'adonen de que estan retallant el dret d'altres persones de disfrutar d'un lloc natural net; de que acaven amb la sostenibilitat d'allà on pasen; de que destruixen ecosistemes;etc.  En fí, tota una deshonra per al ser humà i tota la seua evolució. El pitjor de tot és que la majoria d'aquesta gent no els importa gens embrutar, ni el que pensen la resta sobre les seues actuacions.

A que esperen les autoritats a actuar?

A que espere la societat en conscienciar-se d'ara en davant i per sempre, a ser respetuosa amb la mare Terra?! És ella la que ens dona de menjar, de respirar, la que rep les nostres deixalles, la que permitirà viure als nostres fills i a la que acavarem sumant-nos a la fí dels nostres dies. El cicle de la vida sense més ni menys, tot un cicle que comença en ella i acava en ella.

M'estic cansant d'aquesta gent...

...però més m'estic cansant dels responsables de mantindre l'ordre i la neteja en aquests espais i no fan res

UN DIA DE NETEJA I CONCIENCIACIÓ

Hola a tothom! 

Per fí he pogut actualitzar, ja tenim internet legal al piset de Burja  :)

i espere poder actualitzar més a sovint.

El diumenge 26 vam anar l'ejecutiva de JSPV - Onda i simpatizants al pinar de l'ermitori del Salvador a netejar la zona i la sorpresa va ser major de l'esperada. 

Al pinar hi han contenidors habilitats per poder tirar les deixalles, però la gent o no te ganes d'arreplegar-les i caminar 50 metres per a tirar-les, o les recull però les deixa tirades, o simplement passa del tema i es dedica a gaudir del paratge embrutant-lo.

Hem de concienciar-nos una vegada per totes de que embrutant la Natura embrutem la nostra casa, i la dels nostres descendents els qui seran el que paguen les repercussions de les nostres accions, al igual que nosaltres estem pagant els impactes antròpics dels últims 50 anys (aproximadament).

El que fem avui repercuteix en el demà, adonent-se'm ja i fiquem-se mans a l'obra. Pot ser siga massa tard, bo ja és tard, però no el suficient com per a intentar millorar el futur i viure d'una forma més sostenible...

Per últim, agrair a tots els que vau estar allí col·laborant: a David López per organitzar-ho tot a pesar de no poder estar allí; a son pare per vindre en el seu nom; als membres de l'Ejecutiva que vau vindre; a Pedro que em va demostrar que és una persona molt involucrada amb la natura i la seua protecció; a Paco i Ángel que són fantàstics i sempre estan en tots els llocs ;) ...

NETEJA DE L'ERMITORI DEL SALVADOR

El pròxim diumenge 26 d'Abril Joves Socialistes d'Onda organitza una quedada per a netejar el paratge del Salvador.

Hem quedat a les 9:30 al Plà (Ajuntament) i des d'allí pujarem amb cotxe a l'ermitori. 

És el primer acte oficial de JSPV Onda, i per a mi un orgull que siga organitzat per la Secretaria de Medi Ambient.

Espere que vingueu tots aquells i aquelles que estigueu interessats en el manteniment del nostre poble i els seus paratges naturals.

Serà un dia de concienciació, d'apendre a respectar la mare natura i d'aprofitar i coneixer-nos una mica més.

Us esperem ;)

QUE RESPIRE EL PLANETA PER UNA HORA

Des de que s'alcem fins que ens xitem...

Apaguem l'alarma del mòbil que ha estat carregant-se tota la nit.
Ens calfem la llet al microones, la que calente gràcies a la llum.
Ens peguem una duxeta amb aigüa tèbia, gràcies al calentador.
Els més osats ens posem el calefactor al costat de la dutxa, per a que el canvi de temperatura a l'eixir no ens provoque una neumonia.
Engeguem l'ordinador per a vore el correu i les noticies més importants del dia.
Una vegada vestits agafem el transport públic (és el meu cas) com pot ser el metro o el tranvia, ambdós moguts per la força elèctrica.
Tots els nostres destins, ja siga un dia de compres, anar a la Universitat a estudiar, a l'oficina a treballar, etc estan centrats en l'ús de l'enèrgia elèctrica. Som totalment dependents d'aquesta, no hi ha ni un sol dia en la nostra vida que no fem ús d'ella.
Cuinem amb unes vitroceràmiques precioses, lluents i limpísimes; passem les hores front a una televisió de pantalla plana que deixa bocabadats a tots els nostres convidats; tenim el portàtil engegat pràcticament tot el dia (alguns fins i tot quan dormen el deixen baixant-se pel·lícules i demés històries...); escoltem música a la ràdio, ens sequem els cabells; tenim la llum encesa mentre a fora irradia el Sol...

Es van passar els nostres pares i avis, i nosaltres no hem aprés, ens estem passant moltíssim més. Hem adaptat la nostra vida a la comoditat, a l'egoisme de pensar en un mateix i el nostre benefici propi, sense pensar per un instant en allò que ens manté en vida, que ens la dona i que ens fa possible que disfrutem d'ella. El nostre planeta, i tot el que aquest ens otorga: el sòl, la vegetació, la fauna, l'aigüa, la llum, el clima...


És preciosa... i estem fent d'ella, de la nostra casa, de la casa de tots, un autèntic femer...



Al que vaig.
Cada x temps l'organització WWF proposa a nivell mundial una hora sense llum.
La pròxima quedada és el proper dissabte 28 de Març de 20:30 a 21:30
Crec que és la més petita acció que podem fer, no ens costa res. Apaguem els llums per una hora (o més, ja ficats...), el standby de la televisió, deixa l'ordinador per un moment i ix al carrer, pegat una volta i gaudeix de la primavera que ja ha aplegat, passeja al gos, o fes l'amor!



La qüestió és col·laborar i concienciar-se de que el mòn en el que vivim està canviant, i que nosaltres ho hem de fer amb ell. No podem continuar amb aquesta vida consumista...



Per a més informació: http://www.wwf.es/que_hacemos/cambio_climatico/la_hora_del_planeta_2009/
el link de la pàgina de 60, LA HORA DE LA TIERRA.
Vos podeu registrar per a formar part d'aquest grup i ser més per a fer pressió front a les autoritats i governs de tot el mòn.
Vos anime, jo ja forme part.

Avui no m’estendré en quant a text ja que el vídeo "THE STORY OF STUFF" ,que espere que vegeu, explica clarament com es troba la societat consumista d'avui en dia i quines són les seues conseqüències per al medi ambient, per a la Terra en general.

El vídeo tracta sobre el cicle de tot allò material que consumim, des de la seua extracció com a recurs natural del medi ambient; la seua posterior modificació en les industries on es tracten per a obtindre allò que "necessitem"; el transport als centres comercials on es comercialitzen aquests productes en funció de polítiques d’ oferta-demanda ; l'ús que els donem a les nostres cases i finalment, els residus que generem a costa d'ells, que irremediablement tornen al nostre medi ambient, degradant-lo i convertint-lo en un autèntic femer.

El producte final (el retorn dels residus al medi ambient) es deu a que la Terra és un sistema tancat (pot intercanviar energia amb el medi que l'envolta, l'espai exterior, però no matèria), per tant, tot allò que consumim tornarà al mateix lloc d'on es va extraure (boscos, rius, mars, atmosfera...). Desgraciadament no ho fa com ho vam extraure, sinó en unes condicions gens beneficioses per a la nostra salut i per a la del nostre planeta.

Per últim m'agradaria dedicar-li aquesta actualització al meu professor Ernest Garcia, al que li dec el nom d'aquest blog per la seua assignatura, i del que segur que més avant parlaré, ja que en estos moments estic estudiant la seua matèria i llegint-me el llibre escrit per ell per a l'examen de dijous. A ell agrair-li les reflexions que el seu llibre m'ha fet fer, i la visió, un tant desoladora però realista, del que ens espera si ens quedem de braços creuats i no actuem JA!

No m'explaie més perquè el vídeo és magnífic i de segur que vos fa pensar.

Espere els vostres comentaris.