Dia trist, dia per a esciure...

Serà avui el retorn definitiu al blog?

No ho sé, espere que si...

La veritat és que en metroflog i fotolog triunfava més, i era segui

dora habitual...

Serà que he canviat de vida... o que m'ha canviat la vida...

I avui és un dia d'eixos que et canvia, d'un dia per a un altre, sense tu voler-ho, sense que pugues fer res per evitar-ho...

La vida de l'estudiant sols te una direcció amb predominància absoluta (si vols ser algo en la vida clar), i és traure el màxim rendiment a la carrera, sense mirar en

rere i sent una mica egoista.

De vegades tenim que pendre decissions dures, i per molt que ens pese, asumir-les.

Jo avui he d'asumir que una persona molt especial ha marxat, pel seu bé, i que tornarà, però per a replegar el que es deixa (i no és precisament la seua amiga)...

Sols 2 mesos de convivència, però molts d'amistat ( i els que ens queden)

;)

Ens tocarà fer una visiteta a aquest trotamons...

qui sap si a Àvila, a Zamora o a Viana do Bolo...

Per una altra part, recordar que avui JSPV-Onda organitza una concentració per salvar a Nemat Safavi. Serà en la Font de Dins, a les 19:30 h.

Assistiran mitjans de comunicació així que esperem que recolzeu l'acte (avui no som nosaltres qui us esperem, sinò Nemat).

És indignant la situació en que es troba aquest xic i totes les persones homosexuals d'Iran i resta de països on l'homosexualitat és condenada a pena de mort, o a qualsevol mena de discriminació.

Vivim en ple segle XXI senyors! Deuríem de tindre ja certa capacitat racional per a deixar a part les religions (origen de moltíssimes guerres i injustícies socials...) i viure amb cordialitat els uns amb els altres.